Pidolant als pressupostos participatius
Ja ho tenim decidit! El Plan Marshall de Molins de Rei de Mr. Casals i Mr. Paz ja ha finalitzat amb aquesta última fase, la “decisiva”, allà on cada veí ha escollit què vol pel seu barri, pels seus veïns i veïnes, en definitiva, el moment tan transcendental de la nostra vida com a vilatans on hem decidit en quines coses es gastarà el nostre il·lustríssim i el seu equip els, aproximadament, 10€ que ha tocat per cada molinenca i molinenc en aquesta escenificació participativa com són els anomenats “pressupostos participatius”.
Des de l’any passat, el govern sociovergent ha posat en marxa el que ells anomenen la participació del vilatà per a veure en què es gasta els diners l’Ajuntament. D’entrada cal dir que la partida de 250.000€ pressupostats l’any passat i que aquest any ha continuat igual (tot i que s’assegurava que aquests diners serien un 10% del pressupost total), és l’almoina que deixa el nostre Ajuntament per a que totes i tots decidim què en volem fer.
També cal destacar el procés de participació que aquest any ha canviat una mica. Ara les propostes havien de ser registrades via internet, previ registre del participant, suposadament per un millor control d’aquestes. Sembla que ja hem deixat enrere el passeig del regidor de torn pel barri amb les paperetes i una “urna” de cartró (pur estil processista), el tema de la influència cromàtica no va amb determinades persones.
Però parlem de propostes i parlem de participació. Imagino que algú s’haurà creuat en algun moment amb els típics plafons que tan de moda s’han posat ara (carretera i pressupostos). Per un costat, aquest plafons recordaven les intervencions que s’han dut a terme dels pressupostos participatius del 2016 en el barri en qüestió, un recordatori per a que, per si no en tenim suficient amb la propaganda política que fan alguns a través del Balcó de la Vila o els seus mitjans, estiguem permanentment recordant que la sociovergència és la millor cosa que ens ha tocat en aquesta Vila, la Marta convergent hauria d’estar orgullosa!!
Per altra costat, si ens fixem en les propostes per aquest any, hi ha dos vessants. La vessant oficialista i la vessant popular. De la primera puc extreure una pregunta bastant simple ¿On està la participació de la gent si el teu propi Ajuntament et cola la seva proposta? Que algú m’expliqui quin és l’objectiu de la sociovergència fent aquest artifici. És molt trist veure com el govern de la teva vila intenta desvirtuar la paraula participació i et fa partícip d’una enganyifa com aquesta. Sí, una participació que aquest any ha sigut més gran que l’any passat i això és bo, però a la fi, una participació fictícia.
I es que no ens hem d’oblidar tampoc del penúltim procés de participació, el de la carretera, un procés que va tenir el seu punt àlgid amb les declaracions de l’alcalde sobre la dualitat del cens dels participants (comerciants i la resta), amb posteriors rectificacions. I encara més, tal i com és habitual, el govern també va “ficar la mà” amb les propostes, afegint una que ni tan sols l’equip tècnic havia contemplat, simplement es va fer per agradar als comerciants, una clara mostra d’intencions per part de la sociovergència.
Però si tornem als pressupostos participatius, us poso un clar exemple: al barri del Pont de la Cadena ha guanyat la proposta de l’Ajuntament, si des de el ple de l’Ajuntament ja s’havia aprovat l’enderroc de l’antiga caseta que hi ha adossada a l’edifici del Canal de la Infanta, per què la proposta del govern als pressupostos participatius ha de ser la posterior adequació de l’entorn? A qui intenten enganyar? El que fan és desviar la seva responsabilitat cap al vilatà i endossar coses que no toquen.
Un altre exemple es la plaça de Joan Vallés i Vilà, centre de promeses de l’actual govern, on el regidor d’espai públic va prometre una reforma de la plaça i que només s’ha quedat en petits nyaps o petites actuacions que no aborden el problema real de la plaça: el seu disseny sencer. Què més han de fer el veïns per a que els hi facin cas? On queden totes les propostes d’aquests veïns i veïnes? Hi ha promeses de la sociovergència que simplement queden en paper mullat, quimeres de promeses polítiques.
Si fem un repàs a les propostes de l’ajuntament (guanyadores o no) podem veure certes semblances:
Arranjament de jardins i/o voreres (Bonavista-El Mas, El Canal, Pont de la Cadena i Riera Nova- La Pau)
Asfaltat solts de calçada i/o voreres (La Rierada, Les Conserves i Vallpineda)
Instal·lació i legalització de quadre elèctric per a festes!!! (Can Graner)
Pavimentació part de la plaça Llibertat (Centre Vila)
Zona esportiva (La Granja)
Arranjament de talús (L’àngel – Torrent de l’hospital)
Arranjament i col·locació de projectors leds. (Riera Bonet)
Arranjar pista bàsquet i escales (Sant Bartomeu de la quadra)
Com es veu, és molt sorprenent que hi hagin propostes relacionades amb la seguretat del vilatà (temes elèctrics, calçada…), propostes de manteniment que són OBLIGATÒRIES per par de l’Ajuntament (arranjaments, voreres, ec). No sé si afortunadament o no, només han guanyat dues per part de l’Ajuntament, però llavors, no es faran aquestes actuacions obligatòries? Esperarem al següent any?
Però la cosa no para aquí. ¿Quin és el tan percent de propostes que només es dediquen a fer intervenció a la via pública? Ens fan entendre que els 10€ que ens pertoca a cada molinenca i molinenc s’ha d’invertir, en la majoria dels casos, a una intervenció a la via pública per, en teoria, per millorar-la. Llavors, tots els anys instal·laran parcs infantils?, seran propostes ad eternum?. On queda, per exemple, la cultura, no hi ha propostes culturals? Cal destacar la “gran acollida” que han tingut els nous parcs infantils aquest any, amb l’èxit de la instal·lació dels sorrals, grava, etc, deu ser la innovació de parcs temàtics infantils (platja, pedrera, etc).
Vull anar una mica més enllà, i és que la culpa no és del veí o la veïna que demana la millora pel seu barri, ja que aquests ho fan amb tota la bona intenció de tenir un lloc on viure en bones condicions. El problema radica en la deixadesa de funcions del govern sociovergent, els molinencs i molinenques hem d’anar pidolant al govern municipal per a que millori els nostres carrers, vull que us imagineu el nivell de tristor que ocasiona que un veí hagi de pidolar per a que al seu carrer substitueixin un miserable arbre que prèviament el servei de jardineria ha tallat. Per què no el substitueixen immediatament? Tant costa demanar al servei de jardineria, el que TOTS paguem (i molts diners des de fa anys), que col·loqui un nou arbre?
Lamentablement a les vilatanes i als vilatans ens queda pidolar a través dels pressupostos participatius del govern sociovergent: arbres, papereres, gespa, jocs infantils, reparació de voreres, plafons informatius, fanals!!!, etc.. Fins on arribarem?? Quin serà el següent pas? Pidolar per a que netegin els nostres carrers o parcs? Pidolar per a que facin un bon manteniment dels embornals dels carrers? Pidolar per a que facin la reparació d’un bony a la carretera?
En definitiva, ens fan creure que aquests pressupostos són de la gent, que és la veïna o veí el que decideix amb els seus diners, però no, no és així, és el govern el que decideix en què t’has de gastar els diners que et deixen.
