La defensa dels drets humans davant l'odi identitari.
La llibertat de culte és un dret humà fonamental: les persecucions per raons de creences són pròpies de l’època medieval i són les que alimenten guerres identitàries que ja hauríem d’haver deixat enrere. La defensa dels drets humans –incloent els drets socioeconòmics, moltes vegades oblidats- és, ara per ara, la principal lluita per progressar cap a un món millor, més amable, més igualitari i més lliure.
La noticia publicada fa pocs dies en aquest mitjà ha provocat certa controvèrsia. El nou centre de culte que s’obrirà al barri de Les Conserves ha estat, un cop més, el centre d’atenció i de crítiques que torna a despertar passions tristes que fan més gran la descomposició social que patim.
Per una banda, l’inici d’una nova activitat social quan es compleixen totes les normatives i legislacions vigents i es finança de manera privada no pot èsser objecte de cap tipus d’impediment ni d’al·legacions. Menys encara fer una ampliació extra dels terminis legalment establerts per interposar-ne, com ha fet l’equip de govern municipal, doblegant-se d’aquesta manera a certes pressions. A ningú se li passaria pel cap que s’obrís una ampliació d’al·legacions si és volgués fer una nova associació veïnal, un nou casal o qualsevol altre local que tingués relació amb tradicions de vila, com per exemple la festa major.
D’altra banda, intentar fer d’altaveu de les posicions que volen crear por i odi entre els veïns i veïnes mai serà una bona manera de millorar la convivència a la vila. De fet, és aquest tipus de comportament el que ens fa avançar cap a l’enfrontament suïcida i sense possibilitat de finalització; és precisament el comportament que volen tan l’estat islàmic com la ultradreta de Lepen. En aquesta espiral d’odi i violència identitària, sempre perdrem tots i totes.
La discriminació i el racisme treballen a favor de les elits que volen crear enfrontaments entre la gent humil. Tothom té dret a un espai, sigui l’església o aquest centre on poder realitzar les seves pràctiques religioses i culturals sense patir l’estigma ni l’odi.
El debat no resideix en la guerra entre pobres que moltes vegades es vol reproduir des dels sectors d’extrema dreta europeus i de l’extrema dreta islàmica. A nivell municipal, no resideix en si es pot fer o no un centre de culte. El debat és per què sempre són els barris de classes populars l’objecte de la generació de conflictes de caire identitari.
Nosaltres creiem que els barris han d’èsser notícia per la inversió social real i d’infraestructures que han de fer aquesta vila més igualitària, integradora i sense discriminacions socials, on tothom disposi de les mateixes oportunitats i puguin gaudir de les millors instal·lacions per desplegar els seus projectes de vida.
Article publicat al Viu Molins
