La contractació dels nostres serveis públics a debat (o no)
En el darrer ple municipal a Molins Camina vam decidir no participar en el debat dels punts de l’ordre del dia referents a l’aprovació del plec de condicions de les noves contractacions municipals dels serveis de neteja viària i recollida de residus i de neteja d’instal·lacions municipals, presentats per l’equip de govern com a punts sobrevinguts.
Les nostres raons es podrien resumir en tres:
1. Tots dos contractes municipals porten en precari, és a dir, funcionant mitjançant pròrrogues una rere l’altra, ni més ni menys que 4 anys en el cas del contracte de neteja viària i recollida de residus, i alguns més en el cas del contracte de neteja d’instal·lacions municipals. Durant tot aquest temps l’equip de govern sociovergent no ha realitzat cap nou concurs, no ha presentat cap plec de condicions ni ha plantejat un debat públic sobre el tipus de gestió més adient de dos serveis públics fonamentals gestionats actualment amb un benefici econòmic per empreses privades i que suposen una despesa molt elevada per a les arques públiques (més de 2 milions d’euros anuals). Que la sociovergència presenti aquestes contractacions com a punts sobrevinguts (és a dir, causats teòricament per un imprevist de darrera hora) i en un mes de juliol (a l’inici del període de vacances per a molta gent) considerem que, a més de demostrar una manca de serietat en la feina de govern i de respecte per la resta de grups municipals, dificulta molt una anàlisi amb la profunditat que el tema requereix.
2. En el passat més d’abril el ple de l’Ajuntament va aprovar la creació d’una comissió política amb la finalitat de, teòricament, debatre les contractacions municipals i el tipus de gestió dels serveis públics. Ja vam mostrar aleshores el nostre escepticisme davant aquest fet doncs la perspectiva ideològica neoliberal que comparteixen tant CDC com el PSC des dels anys 80, gairebé com a dogma de fe, ordena la privatització de serveis públics i el foment del benefici econòmic privat en la gestió de serveis i béns públics (fets especialment remarcables en serveis públics fonamentals gestionats per la Generalitat com l’educació o la sanitat). I aquesta perspectiva dogmàtica ha acabat dominant, lamentablement, gairebé tot el mapa polític català i també el molinenc, doncs hem de recordar que el servei públic de neteja d’edificis municipals, que fins l’any 2010, fa poc més de 6 anys, es va gestionar a la nostra vila de manera directa, va ser privatitzat en el darrer mandat de govern a Molins d’Iniciativa per Catalunya, juntament amb ERC i CiU, per prop d’un milió d’euros l’any. Avui dia, el mateix equip de govern sociovergent que va aprovar a l’abril la creació de la comissió ha decidit tres mesos després buidar-la de contingut al no convocar-la per l’anàlisi de dos dels més importants serveis públics, en termes econòmics, laborals i mediambientals, que són responsabilitat del nostre ajuntament. En aquesta comissió es podria haver debatut, per exemple, entorn de quin grau de fiscalització ha realitzat l’Ajuntament sobre l’acompliment de les condicions dels plecs per les empreses adjudicatàries i quines han estat les seves conclusions; o sobre quina ha estat la raó de que els serveis hagin estat durant tant de temps funcionant mitjançant pròrrogues amb l’empresa adjudicatària sense cap canvi o millora del servei; o com pot haver afectat al servei de neteja viària i recollida de residus el fet que l’empresa adjudicatària que ha vist prorrogat el seu contracte aquests darrers anys sense un nou concurs, CESPA (filial de la multinacional de l’IBEX-35 Ferrovial), hagi estat multada l’any 2015 per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia per competència deslleial i concertació de preus, ocasionant un greu prejudici a les arques públiques dels municipis afectats, juntament amb altres grans empreses de gestió de serveis públics. També es podria haver debatut a la comissió un recent informe de l’any 2013 del Tribunal de Cuentas que demostra, amb dades econòmiques fiscalitzades, l’estalvi que suposa per als Ajuntaments la gestió directa dels serveis públics municipals, entre ells el de neteja viària i recollida de residus. O també es podria haver parlat dels projectes i experiències de municipalització i remunicipalització de serveis realitzades darrerament en diverses localitats (Arenys de Munt, Figaró, Cabrils, Vidreres, Vilanova i la Geltrú, Valladolid, Lleò, Saragossa, Medina Sidònia, Cadis, Madrid, Barcelona, etc.), a càrrec de partits de tot l’arc polític (incloent-hi CiU i el PP), que miren a més de per l’estalvi en la despesa, perquè els Ajuntaments recuperin la seva funció de prestadors de serveis públics amb interès i responsabilitat social i deixin de ser mers òrgans burocràtics de gestió de contractació sotmesos en darrera instància a les necessitats de facturació i benefici d’empreses privades, en molts casos sense cap tipus de lligam amb la vila i els seus ciutadans, i motivades únicament per l’obtenció de la màxima rendibilitat econòmica a costa de la qualitat del servei i les condicions laborals dels treballadors. Lamentablement, tots aquest temes, que considerem prou interessants políticament, no van trobar lloc en una comissió fantasma acceptada per la sociovergència com a eina purament propagandística i cosmètica.
3. I a més, per acabar-ho d’adobar, l’equip de govern sociovergent va decidir no respectar el procediment administratiu bàsic a l’hora de tramitar els dos punts referents a les contractacions de serveis i no va proporcionar la informació i documentació obligatòria per llei a la resta de grups municipals en els terminis establerts pel Reglament Orgànic de Funcionament. Així, els grups municipals de l’oposició ens vam veure privats del nostre dret a rebre en el termini determinat per la llei dos informes tan importants i rellevants com el de secretaria i el d’intervenció. En el cas dels informes de secretaria i intervenció del contracte de neteja viària i recollida de residus, directament el vam rebre un parell d’hores abans de l’inici del ple. No sabem si la causa va ser la improvisació, la incompetència o la mala fe de l’equip de govern, però el fet es que a Molins Camina vam decidir, juntament amb els grups municipals de la CUP i ERC, demanar un informe de legalitat a secretaria (que encara ha de ser respost correctament) i, en solitari, presentar sengles recursos de reposició respecte als dos punts sobrevinguts referents a les contractacions a fi que, més enllà de qüestions ideològiques i de model de vila, almenys es realitzin d’acord amb el procediment legal i respectant els drets del regidors i regidores de l’oposició.
