La injusta gestió de l'IBI: Una qüestió de fons
Sovint, el ritme frenètic de l’activitat institucional no dona marge per debatre en profunditat sobre les transformacions necessàries que cal afrontar per tal de poder donar resposta a les necessitats socials del moment.
Un clar exemple ha sigut el debat sobre les ordenances municipals que vam viure el passat 5 de Novembre a la nostra vila. En el centre del debat va estar la disminució del 18% del cadastre que el govern municipal (CIU i PSC) proposa compensar amb un augment del 23,5% del tipus impositiu del IBI.
Aquest augment del tipus impositiu suposarà un augment dels rebuts de L’IBI d’un 1,3%. El govern lluny de assumir la seva responsabilitat ha utilitzat els recursos municipals per intentar tapar l’increment del impost i per tant l’incompliment del seu compromís electoral de no apujar els impostos.
No només ha mentit als veïns i veïnes de la vila a través de la ràdio municipal i els diversos mitjans de comunicació sinó que va tenir la poca decència de presentar les ordenances municipals davant la premsa abans que a la oposició i utilitzar al responsable de premsa de l’Ajuntament (un càrrec de confiança nomenat a dit per CIU) per redactar una nota de premsa titulada ni més ni menys “el govern proposa rebaixar la pressió fiscal als molinencs” on s’afirma que “els molinencs i molinenques pagaran menys impostos l’any 2016 [..]a més, l’equip de govern mantindrà el criteri que l’acompanya des de la seva arribada a l’Ajuntament i proposarà no pujar els impostos per sobre de l’IPC a l’any 2016”.
L’IBI és l’impost més important a nivell municipal i per tant, un canvi tant substancial com el proposat pel govern hauria d’anar acompanyat d’una reflexió més profunda sobre el model de finançament del nostre Ajuntament.
Lamentablement, el debat no va donar gaire de sí. Per una banda, el govern municipal va presentar la informació sobre les ordenances amb poc més d’una setmana d’antelació al ple limitant greument un treball profund i necessari d’estudi i debat sobre la fiscalitat municipal. De fet, va tenir més pressa a presentar-les davant la premsa local que a treballar-les amb els grups municipals. Aquesta actitud, de preferir constantment sortir a la foto que discutir de política, és constant i és un dels aspectes principals que cal demanar que canviï l’actual govern.
BREU REFLEXIÓ SOBRE L’IBI I L’ABRUPTA BAIXADA DEL CADASTRE
La primera reflexió que voldríem posar sobre la taula és que l’IBI és un impost injustament regressiu i que, per tant, cal apostar per aprofundir el màxim possible els mecanismes de progressivitat que planteja la llei.
L’IBI ve donat pel valor cadastral (és a dir, el valor del immoble fixat per l’administració pública) i el gravamen que estableix l’ajuntament que està limitat segons el tipus d’immoble (veure la taula 1).
La injustícia del IBI rau en dues qüestions fonamentals: Grava de forma regressiva els habitatges (que son una necessitat fonamental) i no permet establir diferències segons la renta o l’ús dels habitatges.
Simplificant, el que paga cada ciutadà ve donat pel valor del cadastre i pel percentatge d’impost acordat pel govern municipal (IBI=Cadastre*gravamen). El govern municipal ha decidit doncs compensar la disminució del 18% del cadastre amb una pujada del 23,5% del gravamen, el que provocarà un augment del 1,3% de la quota d’IBI als veïns i veïnes de la vila.
La pregunta que cal plantejar-se és: Per què ha baixat tant el cadastre? Doncs perquè s’han reajustat els valors excessivament unflats durant la bombolla immobiliària. Així doncs, el govern fa pagar la disminució del valor dels pisos (fruit de la bombolla immobiliària propiciada, entre altres, pel PSC i CIU) augmentant la pressió fiscal a la ciutadania.
En resum, els vilatans de Molins de Rei tenen pisos de menys valor (de fet, la pèrdua de valor cadastral es queda curta respecte a la pèrdua de valor de mercat) però pagaran més impostos que durant la bombolla immobiliària.
En la taula 2 podem veure la variació en els gravàmens el 2015 respecte als pressupostos d’enguany:
LA SORTIDA MÉS FÀCIL PER EVITAR UN DEBAT COMPLEX
El govern municipal ha fet el més senzill que podia fer per no debatre sobre gestió municipal: no introduir cap canvi substancial en l’IBI i limitar-se a compensar la baixada del cadastre, plantejant un ple a corre-cuita i desvinculant el debat sobre les ordenances fiscals dels pressupostos (és a dir, desvincular el debat sobre els ingressos del debat sobre les despeses).
Considerem que assumir exclusivament la voluntat recaptatòria dels impostos i evitar introduir canvis estructurals en l’IBI és, en última instància, assumir com a bona una recaptació injusta i regressiva i com a única finalitat del govern mantenir el nivell de recaptació indiferentment de les afectacions econòmiques i socials.
Certament el ple del passat 5 de Novembre no va donar per més que per escenificar matisos polítics alhora d’afrontar la disminució del cadastre. Des de Molins Camina volem emplaçar al govern a utilitzar els recursos administratius disponibles per abordar, en les ordenances següents, els estudis necessaris per replantejar les ordenances municipals i, en conseqüència, els pressupostos municipals cap a vies més justes i progressives.
Si alguna cosa ha demostrat la crisis que patim és que l’administració local pateix greus mancances per gestionar de forma justa els seus recursos i pal·liar els efectes de la crisi. Moltes d’aquestes limitacions tenen a veure amb l’entramat legislatiu que, de facto, manté els nostres ajuntaments intervinguts, però n’hi ha que son conseqüència del model de gestió municipal que ha imperat a la nostra vila.
Cal obrir el debat de les ordenances més enllà i vincular-los directament a canviar el model de gestió municipal. Com recaptem recursos i com els gestionem son dues cares de la mateixa moneda i per tant el debat entre ordenances fiscals i pressupostos no pot donar-se per separat. Caldrà debatre sobre aquelles despeses que no representen una inversió que millori el nostre municipi (sous de càrrecs electes, assessors, subvencions a grups polítics, etc.) i també sobre com sortir de l’actual model de gestió privada dels recursos i serveis municipals. Aquí rau la clau de volta que ens permetrà discutir, de forma sincera, sobre com financem els serveis públics.
L’increment del l’IBI de forma constant no pot substituir la necessària transformació de l’administració local.
ALGUNES PROPOSTES
No voldríem acabar l’article sense fer les nostres propostes respecte a l’IBI. Sabem de la importància de mantenir l’estabilitat pressupostària i, en conseqüència, entenem que el debat cal abordar-lo sobre dos aspectes: a) La disminució de les partides pressupostàries que no representen cap inversió i, b) afavorir al màxim la progressivitat del IBI.
Respecte al punt «a», el debat de pressupostos i cartipàs municipal, en debatrem durant el ple de pressupostos doncs és el punt «b» és el que afecta directament al debat del passat ple.
Un dels aspectes claus per explorar les vies que ens permetin fer de l’IBI un impost mínimament progressiu son els tipus diferenciats d’IBI. Una de les qüestions que considerem més desfavorables de la gestió que fa el govern de la disminució del cadastre és la pujada, pràcticament igual, del tipus d’IBI general (+23,5%) i del tipus diferenciat d’IBI (+23,6%).
La llei d’Hisendes locals permet establir tipus diferenciats d’IBI al 10% dels béns immobles no residencials que tinguin un major valor cadastral. D’aquesta forma permet gravar més a les grans superfícies comercials que als petits comerços (industria, hosteleria, etc.) i per tant permet introduir mesures de progressivitat fiscal en la recaptació del IBI.
Des de Molins Camina emplacem al govern a realitzar els estudis necessaris per avaluar una pujada substancial dels tipus diferenciats d’IBI al 10% dels immobles no residencials amb més valor cadastral. És a dir, desplaçar el pes de la recaptació de l’ús residencial i dels petits comerços als usos no residencials de major valor. La xifra concreta del gravamen caldrà modular-la a partir dels estudis municipals, però considerem que hauria de ser com a mínim proper al 1,1%[ANNEX 1].
La finalitat d’aquest ajustament no és recaptatòria sinó de justícia fiscal. Així doncs la recaptació obtinguda caldria utilitzar-la principalment per disminuir els tipus d’IBI urbà residencial.
Replantejar les bonificacions d’IBI per lloguer social. Aquesta va ser una mesura absurda que només buscava fer veure que l‘Ajuntament era sensible a la situació d’emergència habitacional. El cert és que a dia d’avui cap molinenc s’ha acollit a aquesta mesura que cal replantejar.
Emplacem al govern a donar explicacions i utilitzar els mateixos recursos i espais municipals que ha fet servir per mentir sobre l’IBI per explicar als vilatans la pujada del 1,3%.
ANNEX 1: QUANTIFICIÓ DE LA PROPOSTA DE MOLINS CAMINA DE REFORMA DE L’IBI
Aquesta quantificació està basada en les dades cadastrals del 2016 de Molins de Rei i serien per tant aplicables a la nostra vila si hi hagués la voluntat política de fer-ho.
IBI NO RESIDENCIAL
En resum, la diferència recaptatòria és notable:
És a dir, utilitzant criteris de progressivitat en l’IBI es recapta molt més, la qual cosa permetria tant tenir més pressupost per serveis socials com seguir explorant en baixar els tipus generals d’IBI en els casos que dificultessin la solvència econòmica dels negocis (o dels veïns en el cas dels habitatges).
